Les peticions presentades es classifiquen per ordre descendent de preus.
Les subhastes es resolen generalment segons el sistema holandès modificat, combinant elements de la subhasta holandesa (de preu únic) amb elements de la subhasta convencional (de preus múltiples).
El Director general del Tesoro, a proposta d'una Comissió formada per dos representants del Banco de España i dos representant de la Direcció General del Tesoro i Política Financera, determina el volum nominal a emetre i, a partir de l'última petició admesa, el preu mínim acceptat, a partir del qual es calcula el tipus d'interès marginal.
S'accepten totes les peticions al preu mínim o per sobre d'aquest, llevat que existeixi prorrateig (en aquest cas, només afectarà les peticions realitzades al preu marginal); les peticions no competitives s'accepten en la seva totalitat.
A partir de les peticions competitives acceptades, es calcula el preu mitjà ponderat de la subhasta, expressat en percentatge del valor nominal i arrodonit per excés a tres decimals.
El preu d'adjudicació dels valors es determina de la manera següent: les peticions realitzades al preu mínim s'adjudiquen a aquest preu; les peticions entre el preu mínim i el preu mitjà ponderat arrodonit pagaran el preu licitat; i les peticions per sobre del preu mitjà ponderat arrodonit i les no competitives pagaran el preu mitjà ponderat arrodonit. En tots els casos cal incrementar el preu ex-cupó pel cupó corregut produït fins a aquesta data.
La ressolució de la subhasta pot realitzar-se mitjançant un altre procediment de cost diferent de l'anteriorment indicat si aizí ho disposa la Direcció General del Tesoro. Per exemple, el 2002 les subhastes de les Obligacions a 10 anys es van resoldre pel sistema multi preu pur: les peticions per preu superior al preu mínim s'adjudiquen al preu licitat corresponent i les peticions no competitives paguen el preu mitjà ponderat.